#balls populars

Trobada de balladors de sardanes que se celebra cada any el tercer diumenge de març, aprofitant l'inici del bon temps i les ganes dels membres de les colles de retrobar-se amb una de les danses catalanes per excel·lència.

Durant tres dies, els carrers de Vilafranca del Penedès s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu català per la massiva participació popular, la modèlica conservació del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Fèlix és una marca temporal, simbòlica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.

La Festa Major de Vilanova i la Geltrú neix del vot que la població va fer a la Mare de Déu de les Neus al segle XVIII, quan una ratxa de pedregades va malmetre les vinyes. Des d'aleshores és la patrona de la ciutat i a ella es dediquen les multitudinàries celebracions que durant sis dies omplen la vila d'un gran ambient festiu.

El Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú demostra que els seguicis festius es poden ampliar no només recuperant balls perduts si no també inventant-ne de nous a partir d'elements de la història local. El Cercavila de l'Imaginari també demostra que la festa major infantil d'una població no ha de ser forçosament una rèplica menuda de la seva versió adulta.

Cada any pels volts dels solstici d'estiu, i en el marc de la festa major, Camprodon viu una de les seves tradicions festives més estimades: la Baixada de la Font de Sant Patllari. Els joves s'enfanguen a la font i, al crit de «Volem aigua!», recorren els carrers del poble cantant i ballant, mentre reben les trombes d'aigua que els veïns els llancen des de balcons i finestres.

Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.

Esponellà celebra la Festa de la Candelera al voltant del Ball del Tortell, una dansa que té les seves arrels al segle XVI i que té per protagonistes a sis dones pabordesses que ballen amb un tortell i un ram de flors encintat a les mans.

Cada 25 de gener, el poble de Sant Pere de Ribes celebra un dels actes més tradicionals de la seva festa major d'hivern: la pujada i baixada a l'ermita de Sant Pau, que compta amb la participació d'un dels conjunts de balls populars més extensos del país.

Torredembarra celebra cada 4 de setembre la festa major coincidint amb l'aniversari de la mort, l'any 1160, de la seva patrona Santa Rosalia. La festa es celebra almenys des del 1640 data en què la tradició situa el guariment col·lectiu de la pesta, un fet miraculós atribuït a un quadre amb la imatge de la santa.

Un dels elements més singulars d'algunes festes populars mallorquines són les evolucions dels Cossiers, un conjunt de danses únic i exclusiu d'aquesta illa. Vinculats a antigues creences i antigues cerimònies, avui perviuen integrats dins els ritus cristians.

Més de tres-cents quilos d'arròs, verdures, carn, peix i marisc es combinen cada any per cuinar l'arrossada popular de Bagà, un àpat gastronòmic que va fent xup-xup mentre diverses parelles ballen el tradicional Ball Cerdà, una mil·lenària dansa originaria de les poblacions pirinenques i prepirinenques.

L'extensíssim repertori de balls i altres elements de la cultura popular local protagonitza la cercavila d'anada i tornada a l'ofrena floral a la patrona Santa Eulàlia, epicentre de la festa major que té lloc cada any pels volts del 12 de febrer.

No fa gaire, el 29 de juny, solemnitat dels sants Pere i Pau, era festa arreu. Durant la vigília, s´encenien fogueres com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. D´un temps ençà, l´església es va veure forçada a renunciar a la festivitat, però els pobles que tenien el pescador per patró van mantenir-ne el caràcter festiu. Entre aquests pobles, hi havia Ribes

Avui s'ha presentat en societat el nou Ball de Càmeres, una comparsa festiva formada per fotògrafs, càmeres de televisió i altres documentalistes de les festes populars, que participarà en totes aquelles celebracions que ho sol·licitin.

Santa Calamanda, verge i màrtir, és venerada amb devoció a la capital de l'Alta Segarra, Calaf, des del segle XV. En honor seu, de qui la llegenda afirma que havia nascut a Calaf mateix, la vila celebra cada 5 de febrer la seva festa major d'hivern.