Es Firó

Sóller (Serra de Tramuntana)

Sóller reviu, cada segon dilluns de maig, la defensa que els seus habitants van protagonitzar contra un estol de pirates musulmans l'11 de maig de 1561. Una peculiar festa de moros i cristians, coneguda com Es Firó o Ses Valentes Dones, amb més de 150 anys d'història i que mobilitza més de 1.500 actors.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festes de maig a Badalona

Festes de maig

Badalona (el Barcelonès)

Fins al 30 de maig de 2026

La ciutat de Badalona celebra les seves Festes de Maig en honor a Sant Anastasi amb moltes activitats lúdico festives i populars, d'entre les quals destaca la Cremada del Dimoni, un ritu de foc d'origen pescador durant el qual la ciutat crema els seus mals esperits.
Fira de Sant Ponç al Poble-sec de Barcelona

Fira de Sant Ponç

El Poble-sec, Barcelona (el Barcelonès)

11 de maig de 2026

Cada 11 de maig el carrer Blai del Poble-sec s'omple de parades de venedors de herbes remeieres i productes medicinals: és la Fira de Sant Ponç, una festivitats que en aquest barri de Barcelona també compta amb la participació de les entitats veïnals.
Festes de maig a Biar

Festes de maig

Biar (l'Alt Vinalopó)

Del 9 al 13 de maig de 2026

Una de les festes de Moros i Cristians més antiga del País Valencià, amb elements tant singulars com 'El Ball dels Espies', 'La Mahoma' o les Fogueres. Se celebren del 10 al 13 de maig en honor a la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la vila de Biar.

Plantada del maig

Òrrius (el Maresme)

9 de maig de 2026

Cada segon dissabte de maig els habitants d'Òrrius surten a cercar un arbre anomenat "poll" que hissen a la plaça major del poble. Després, fins a la matinada, van d'amagat per les cases i jardins del terme agafant objectes diversos que posen sota l'arbre en senyal d'ofrena.

Festes de Primavera

Navata (l'Alt Empordà)

Del 8 al 10 de maig de 2026

Els actes més destacats de les Festes de Primavera de Navata són els Patis de Primavera, la Nit de Poesia, les matinades i ball de gegants, i la sortida del Torico de Foc, un cap de brau que empaita a tothom qui gosa posar-se davant seu mentre treu foc per les banyes.

El Jubileu

Siurana, Cornudella de Montsant (el Priorat)

9 de maig de 2026

Cada any a mitja primavera, el poble de Siurana es converteix en un punt de trobada per a moltes persones vingudes d'arreu del Priorat. S'hi celebra el Jubileu, una festa que continua la tradició del segle XVII de demanar aigua a Santa Maria de Siurana, a qui popularment es coneix amb el nom de Mare de Déu de l'Aigua.
Exposició Nacional de Roses de Sant Feliu de Llobregat

Exposició Nacional de Roses

Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat)

Del 8 al 10 de maig de 2026

Cada segon cap de setmana de maig i emmarcada dins les Festes de Primavera, la Ciutat de les Roses, nom amb què es coneix a Sant Feliu de Llobregat, celebra una magnífica jornada floral que cada any congrega als millors professionals i afeccionats a les roses i els rosers.

Fira-mercat de Sant Ponç

Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental)

9 i 10 de maig de 2026

Una festa popular d'arrel tradicional durant la qual herbolaris i recol·lectors de flors i plantes medicinals, així com artesans de l'alimentació i pagesos de la zona, ofereixen al passejant els seus productes en un entorn natural ideal per aquest tipus de celebració.
Ballada de sardanes l'any 1990. Foto: Cinta Mir Pla

Aplec de Sant Ponç

Monestir de Sant Ponç, Cervelló (el Baix Llobregat)

10 de maig de 2026

Cada segon diumenge de maig els habitants de Cervelló, Corbera de Llobregat i d'altres poblacions veïnes s'apleguen al voltant del monestir de Sant Ponç. S'hi celebren diverses activitats, com una missa per beneïr les herbes boscanes i remeieres, sardanes, parades d'artesans, un concurs de dibuix i l'actuació d'un grup d'animació per als més petits.

Festes del xop a El Palomar

Festes del xop

El Palomar (la Vall d'Albaida)

Del 8 al 10 de maig de 2026

Com cada any, els habitants d'aquesta població van a cercar el pollancre més ben plantat del terme, el tallen i el porten fins a la plaça que duu popularment el seu nom, on és plantat de nou amb l'ajuda de cordes. El xop esdevindrà en els propers dies l'eix de tot tipus d'actes lúdics i culturals.
Fira de Sant Ponç a Barcelona

Fira de Sant Ponç

El Raval, Barcelona (el Barcelonès)

11 de maig de 2026

Diferents ciutats, pobles i barris de Catalunya celebren cada onze de maig un esdeveniment únic en honor a sant Ponç, patró dels herbolaris i apicultors, en què les plantes remeieres i tot tipus de productes naturals amb propietats terapèutiques són els protagonistes. Una de les fires més representatives d'aquesta tradició és la que es fa al carrer Hospital de Barcelona.
Festa major de maig a Lleida

Festa major de maig

Lleida (el Segrià)

Del 8 a l'11 de maig de 2026

La festa major de Lleida, una de les més matineres de les grans ciutats del Principat de Catalunya, ha sabut sempre combinar innovació i tradició, presentant any rere any un programa d'activitats de gran envergadura i adaptat a tots els públics i gustos imaginables.
Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Llegendes i tradicions de Lleida explicades a la canalla

Llegendes i tradicions de Lleida explicades a la canalla

Diversos autors

Viena Edicions

Saps quants gegants hi ha a Lleida i com es diuen? D'on ve el nom de la Mare de Déu del Blau? Has...

Herbes remeieres de la Garrotxa. Recull de medicina tradicional

Herbes remeieres de la Garrotxa. Recull de medicina tradicional

Diversos autors

Llibres de Batet

Aquest llibre té el seu inici en l'exposició "Plantes medicinals de la Garrotxa" (Museu Comarcal...

Festes, tradicions i costums a Mallorca II

Festes, tradicions i costums a Mallorca II

Felip Munar i Munar, Miquel Riutort i Pou

Documenta Balear

Dimonis que encenen la nit. Cossiers que ballen. Xeremiers que fan vibrar l’aire. Murta escampada...

Articles

Remeis i supersticions en el món rural

Remeis i supersticions en el món rural

Gonçal Cutrina i Sorinas

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i la Universitat de Barcelona

La llegenda de l'ametller de Sant Anastasi i els trobadors

La llegenda de l'ametller de Sant Anastasi i els trobadors

Jordi Salat Orteu

Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

La Festa Major de Lleida: reflexions al voltant de la seva evolució contemporània

La Festa Major de Lleida: reflexions al voltant de la seva evolució contemporània

Ramon Fontova i Carles

Cercle de Belles Arts de Lleida

Revistes

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

La tradició no és el testimoni d'un passat irremeiablement desaparegut: és una força viva que anima i informa el present

Igor Stravinski
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és una eina de consulta molt útil, on hi pots trobar molta informació i molt ben endreçada i indexada. Ve a ser com un nou Costumari virtual, per a trobar informació de qualsevol celebració i això facilita molt la feina a l'hora de planificar unes vacances o activitats per fer amb la família o els amics. I el més important és que, com els grans referents del país (penso en autors de projectes com el Costumari, el Diccionari Alcover-Moll, l'Obra del Cançoner Popular, etc.), Festes.org també ha tingut present tot l'àmbit nacional català, deixant de banda les fronteres imposades.

Jaume Piquer Jaume Piquer

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Etiquetes

Més etiquetes