Festa major de Solsona. Foto: Resol

Festa major

Solsona (el Solsonès)

La Festa Major de Solsona està dedicada a la Mare de Déu del Claustre i s'estructura al voltant d'un esquema ritual que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festes de la Mare de Déu Ermitana de Peníscola

Festes de la Mare de Déu Ermitana

Peníscola (el Baix Maestrat)

Del 7 al 17 de setembre de 2026

Les festes s'estructuren al voltant de la sortida anual de la protectora, la Mare de Déu de l'Ermitana, una processó que inclou un arcaic conjunt de danses rituals d'entre les quals destaquen els "dansants" i llauradores i la representació parlada d'una batalla de Moros i Cristians que suposadament tingué lloc en aquest tram de costa.
Festa Major de Cadaqués

Festa major

Cadaqués (l'Alt Empordà)

Fins l'11 de setembre de 2026

Cada any a principi de setembre Cadaqués celebra la seva festa major d'estiu amb les singulars curses de dolls, un seguit de carreres protagonitzades per aquest atuell casolà de terrissa que tradicionalment havien fet servir les dones cadaquesenques per anar a buscar l'aigua a la font i als pous.
Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Barri de l'Espanyol, La Ràpita (el Montsià)

Del 4 al 12 de setembre de 2026

El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre.

Festa Major de les Borges del Camp

Festa major

Les Borges del Camp (el Baix Camp)

Fins al 12 de setembre de 2026

Les Borges del Camp celebra la seva festa major cada any pels volts del 8 de setembre amb l'Arribada de la Mare de Déu, un ancestral ritus que consisteix en anar a cercar la imatge d'aquesta marededéu, patrona de la vila, a la seva ermita i portar-la al poble enmig d'un gran esclafit de coets carretilles.
Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. Foto: Víctor Sangermán

Festes de la Mare de Déu de la Salut

Algemesí (la Ribera Alta)

Fins al 13 de setembre de 2026

Parlar de Muixeranga és parlar d'Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d'una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.

Festa major de Montblanc

Festa major

Montblanc (la Conca de Barberà)

Del 6 al 12 de setembre de 2026

Se celebra pels volts del 8 de setembre des de l'any 1930 en honor a la Mare de Déu de la Serra i inclou centenars d'actes de tipus lúdic, cultural i esportiu. El moment culminant de la festa és l'actuació dels elements i grups festius locals a la plaça Major els dies 8 i 9.
Diada de Meritxell a Andorra

Diada de Meritxell

Meritxell (Canillo)

8 de setembre de 2026

Andorra celebra cada 8 de setembre, i des de l'any 1873, la seva festa en honor a la patrona, la Mare de Déu de Meritxell. Al petit Principat pirinenc es paralitza tota l'atrafegada activitat habitual i el Santuari de Meritxell, que alberga una talla romànica d'una marededéu de tres ulls, es converteix aleshores en el centre de les celebracions religioses, lúdiques i institucionals.
Festes del Tura d'Olot

Festes del Tura

Olot (la Garrotxa)

Del 4 al 8 de setembre del 2026

Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.

Festa major de Sant Fèlix

Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)

Del 29 d'agost al 2 de setembre de 2026

Durant tres dies, els carrers de Vilafranca del Penedès s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu català per la massiva participació popular, la modèlica conservació del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Fèlix és una marca temporal, simbòlica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.

BalldeFoc

Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)

1 de setembre de 2026

En els darrers anys, els Diables de Vilafranca han fet evolucionar el Correfoc de Sant Fèlix fins a convertir-lo en una festa-espectacle que han batejat amb el nom de BalldeFoc. Es celebra cada any a partir de les 10 de la nit de l'1 de setembre i culmina amb una impressionant encesa a la façana de la Basílica de Santa Maria.
Festa de Sant Gil a Núria

Festa de Sant Gil

Santuari de Núria, Queralbs (el Ripollès)

1 de setembre de 2026

Des de fa segles, a principis del mes de setembre, els pastors de banda i banda de la Vall de Núria, baixen amb el seu bestiar per celebrar la tradicional Festa dels Pastors en honor de Sant Gil, el protector dels homes que any rere any recorren els camins del Pirineu buscant millors zones de pastura pels seus ramats.

Són protagonistes

La Muixeranga d'Algemesí

La Muixeranga

Algemesí (la Ribera Alta)

7 i 8 de setembre de 2026

La Muixeranga d'Algemesí és un conjunt de quadres plàstics, balls, torres i figures que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut. Segons alguns cronistes, és aquí, als pobles de la Ribera del Xúquer, on es van viure i veure les primeres manifestacions castelleres.
El Gallarut d'Olot

El Gallarut

Olot (la Garrotxa)

4 de setembre del 2026

El Gallarut és el nom que rep el Basilisc del Barri de les Fonts d'Olot, el més antic de Catalunya. Es tracta d'un animal fabulós, mig gall i mig serp, d'esguard mortífer i guardià de tresors preuats, que reapareix ritualment cada any durant les festes del barri i per les Festes del Tura de la capital de la Garrotxa.
Cap de Lligamosques d'Olot

Cap de Lligamosques

Olot (la Garrotxa)

Del 4 al 8 de setembre del 2026

El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i destacats de tot Catalunya, ja que de la seva figura sembla que en deriven, per imitació, tots els altres.

Ballant amb el drac. Foto: Manel Carrera

Ball de Diables

Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)

Finals d'agost de 2026

El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès està basat en una escenificació de la lluita entre les forces del bé, representades per l'àngel, i les forces del mal, representades pels diables. Durant l'any fan correfocs i a principis de setembre, en el marc de les festes de Sant Fèlix, organitzen un espectacle piroteatral anomenat Balldefoc.

És temps de…

Les maresdedéu trobades

Diverses poblacions

8 de setembre de 2026

El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu.

Tronada de les Borges del Camp

La tronada

Les Borges del Camp

7 de setembre de 2026

Aviada per les dues persones més grans del poble, la tronada borgenca és un esclat impactant de trons disposats al llarg d'un rec de pólvora que dóna la volta a la plaça de l'església. La tronada anuncia que comencen els dies més alegres de l'any: els de la festa major.

Mediateca

Llibres

Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Joan Amades i Gelats

Editorial Selecta

Aquest llibre no és un nomenclàtor exhaustiu de les imatges de la Mare de Déu trobades en el...

Faràndula de la Garrotxa

Faràndula de la Garrotxa

Diversos autors

Ajuntament d'Olot. Edicions Municipals

Llibre dedicat als entremesos propis de les celebracions festives a la comarca de la Garrotxa....

Les festes populars

Les festes populars

Joan Prat i Carós

Els llibres de la frontera

Durant els últims anys hem assistit a un procés de recuperació de les nostres festes populars....

Articles

Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica

Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica

Carme Rusiñol i Pautas

Festes.org

El Correfoc de Manresa: 25 anys de tradició autòctona de Manresa

La festa és un dels instruments més insubstituïbles de què gaudeix qualsevol identitat compartida per constatar periòdicament la seva existència real i, sobretot, la seva pervivència per damunt dels canvis vertiginosos i les sotragades a què el món contemporani sotmet els pobles i els individus

Sarai Martin i Josep Roca
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

Festes.org és una magnífica i imprescindible eina per a tenir a l’abast gran quantitat d’informació de fons rigorosa i de les notícies i novetats de tots els àmbits de la cultura d’arrel. Una eina que s’ha mantingut actual i actualitzada constantment. Personalment, per la meva tasca de responsable dels actes tradicionals de les festes de la ciutat de Barcelona, Festes.org és un instrument molt útil que ha facilitat i ha enriquit la meva feina i, per altra banda, que m’ha servit per a donar a conèixer tots els projectes, personals i col·lectius, en els que he estat implicat.

Xavier Cordomí Xavier Cordomí

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Etiquetes

Més etiquetes