La Patum

La Patum

Berga (el Berguedà)

Una de les festes de Corpus més emblemàtiques i mítiques del calendari català. Durant els dies que el cristianisme consagra a la plenitud, els plens, el tabal, els Gegants, l'Àliga, la Guita, els Nans i la resta d'entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble.

Exposició La mar epica

Agenda d’aquesta setmana

Festa de Corpus a Sitges

Festa del Corpus

Sitges (el Garraf)

Del 5 al 14 de juny de 2026

Estesos a terra formant part d'una catifa, en un balcó engalanant una façana o cultivats dins de testos, els clavells formen part de la idiosincràsia de la Festa del Corpus de Sitges, una diada en què les sitgetanes i sitgetans barregen el culte religiós amb la passió que senten per aquesta flor.
Festa Major de la Selva del Camp

Festa Major

La Selva del Camp (el Baix Camp)

Fins al 8 de juny de 2026

La Selva del Camp celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 4 de juny amb tot un seguit d'actes d'entre els que destaquen l'homenatge a la vellesa i la sortida de l'extens i renovat seguici popular i festiu de la població.
Festa de Corpus a Olot

Festa de Corpus

Olot (la Garrotxa)

6 i 7 de juny de 2026

La Festa de Corpus destaca, a Olot, per les evolucions dels gegants d'aquesta ciutat, unes de les figures més emblemàtiques de Catalunya, i per la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla per tancar la festa a la plaça Major.
Festa de Corpus a Pollença

Festa de Corpus

Pollença (Serra de Tramuntana)

7 de juny de 2026

La processó del Corpus de Pollença es distingeix pel Ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós, un ball únic a tota l'illa que executen dues al·lotes ricament guarnides damunt dues figures que representen aquest ocell màgic i per un al·lot que representa al sant i que duu un anyell viu dins un sarró.
La Processó de Corpus de Girona

Festa de Corpus

Girona (el Gironès)

7 de juny de 2026

Girona celebra una de les processons de Corpus més antigues de Catalunya. Documentada ja a principis de segle XIV, ha perdut bona part de tot el seu esplendor com a festa ciutadana, però manté el privilegi de ser una de les celebracions litúrgiques més importants de tot l'any d'entre les que celebra la comunitat cristiana gironina.

Festa de Corpus

Ontinyent (la Vall d'Albaida)

6 i 7 de juny de 2026

Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.
Festes de Primavera a Palafrugell

Festes de Primavera

Palafrugell (el Baix Empordà)

Fins al 8 de juny de 2026

El primer diumenge de juny els palafrugellencs celebren una singular desfilada de carrosses, coneguda com el Carroussel Costa Brava. A banda de les colles locals, la festa atrau carrosses i comparses d'arreu que volen reviure l'esperit carnavalesc en plena primavera.

Una de les parades

Festa de la cirera

Paüls (el Baix Ebre)

6 i 7 de juny de 2026

El municipi de Paüls celebra, des de l'any 2003, la Festa de la Cirera, un esdeveniment que inclou el Mercat de Cireres, una fira i demostracions artesanals, un concurs d'endevinar cireres i una Trobada de Jotes, la dansa pròpia de les terres de l'Ebre.
Corpus a La Garriga

Festa de Corpus

La Garriga (el Vallès Oriental)

Fins al 7 de juny de 2026

La Garriga celebra el Corpus confeccionant diferents catifes de clavells esteses al llarg dels seus carrers més cèntrics, fent una processó religiosa i una gran batalla festiva que posa punt i final a les celebracions. La festa, però, comença la setmana abans amb diverses activitats organitzades per les entitats culturals, com ara la Trobada de Gegants.

Festa de la cirera

El Papiol (el Baix Llobregat)

6 i 7 de juny de 2026

Cada any el Papiol celebra una festa destinada a donar a conèixer la gran varietat de cireres que es conreen al municipi, i en especial, les propietats d'una de les perles del cultiu de la cirera local: la Papiola.
Enramades d'Arbúcies

Les Enramades

Arbúcies (la Selva)

Del 31 de maig al 8 de juny de 2026

Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, aquesta autèntica exhibició d'obres d'art efímeres fetes amb plantes i flors sobre l'asfalt, que té lloc durant la vuitada de Corpus i compta amb una gran participació, és una de les festes populars més importants del cicle festiu a la vila.

Són protagonistes

Gegants d'Olot

Gegants d'Olot

Olot (la Garrotxa)

Del 5 al 7 de juny de 2026

Són una de les parelles de gegants més emblemàtiques de Catalunya i protagonistes d'una de les festes majors més importants de les comarques gironines: les Festes del Tura d'Olot. Tot i que les figures actuals són del 1889, la seva presència en festes olotines es remunta a principis del segle XVI.
La Guita Xica

La Guita Xica

Berga (el Berguedà)

Del 3 al 7 de juny de 2026

Tothom qui va a la Patum sense ànim de participar-hi obertament, com a simple espectador, amb la intenció de presenciar la festa des de la barana de la plaça de Sant Pere, veu amb un pànic terrible com les dues guites, la Gran i la Xica, tenen una especial preferència per enlairar el seu coll i socarrimar-los el cul, propiciant que tastin en primera persona què és la Patum.
Els Plens

Els Plens

Berga (el Berguedà)

Del 4 al 8 de juny de 2026

Un dels elements més antics i enigmàtics no només de la Patum de Berga sino també de tot el folklore festiu català són els anomenats Plens. Vestits amb la seva peculiar indumentària vermella i verda, són els personatges encarregats d'encendre els emblemàtics Salts de Plens de la gran festa berguedana.

És temps de…

L'ou com Balla

L'Ou com Balla

Diverses poblacions

Fins al 7 de juny de 2026

Des de fa molts anys, quan arriba la festivitat del Corpus, a molts indrets de Catalunya és costum posar ous sobre els brolladors de les fonts i fer-los ballar amb la força de l'aigua. El ritus, tan simple com misteriós, desperta passions entre els estudiosos que discuteixen encara avui sobre el seu origen i significat.

Els dibuixos de les maces

Els dibuixos de les maces

Berga

Fins al 7 de juny de 2026

Dibuixos de personatges misteriosos, de les forces més ferotges de la Natura, encarnacions del perill pintats sobre pell de cabra i ressonant dins la caixa rodona de les maces: són les representacions artístiques dels esperits tel·lúrics, els éssers demoníacs de la festa de la Patum de Berga.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Corpus: la festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017)

Corpus: la festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017)

Eduard Tomàs Sanahuja

Grup d'Estudis Sitgetans

Per fer aquest llibre l'autor ha treballat a partir de més de 10.000 fotografies i ha estudiat...

CORPUS. 700 anys de festa a Catalunya

CORPUS. 700 anys de festa a Catalunya

Diversos autors

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Catàleg de l'exposició que es va realitzar a la Capella de Santa Àgata de Barcelona de juny a...

Històries de la Patum

Històries de la Patum

Albert Rumbo Soler

Editorial Gavarres

La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és tant simple i planera com complexa i...

Articles

Dues referències inèdites sobre el Corpus berguedà al segle XV
Corpus encara

Corpus encara

Xavier Orriols i Sendra

Xarxanet.org

Les danses rituals del migjorn valencià. La restauració de les danses del Corpus i de carrer d'Alacant
Un cavallet a la processó del Corpus gironí de 1595

Un cavallet a la processó del Corpus gironí de 1595

Josep Maria Vila i Medinyà

Revista de Girona, 182

Revistes

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

La tradició és la il·lusió de la permanència

Woody Allen
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

Els que fem servir Festes.org per resseguir el pols de les activitats de cultura popular, conèixer propostes innovadores i recuperacions de festes i d'elements, estar al corrent de noves publicacions i recordar el dia a dia del farcit calendari anual hem d'agrair aquests primers 25 anys de vida al servei de la cultura popular i tradicional des d'una concepció plena de Països Catalans. I no només això, també des d'una concepció transversal del que és la cultura popular, oberta a la seva diversitat. Una eina d'aquelles que es diu -i aquest cop de veritat- que, si no existís, algú l'hauria de crear.

Josep Bargalló Valls Josep Bargalló Valls

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Festes.org ha sigut un punt d'informació en la meva vida, un punt on trobar la informació sobre el bestiari que a mi em feia falta, i també un punt on promocionar lo que jo he fet (audiovisual, llibres, etc ) i també trobar bons amics que sempre han ajudat en la meva promoció.

Ramon Saumell Poch Ramon Saumell Poch

Festes.org no només és una de les primeres pàgines sobre cultura popular a Internet, sinó un dels primers portals que compartien contingut (i del bo) a la xarxa. Però Festes.org arriba molt més enllà de la festa, perquè acull sensibilitat, saviesa i coneixement enciclopèdic. Un lloc fantàstic on la imaginació vola i mai saps cap a on.

Víctor Pàmies i Riudor Víctor Pàmies i Riudor

Tots tenim, i hem tingut, els nostres llibres “de capçalera”. Diferents títols, potser, en diferents etapes de la vida. Certament. El que tots els qui som festers (i els qui no ho són, també) tenim/hem de tenir com a lloc web “de capçalera”, des del seu inici, ininterrompudament i fidel, fins avui mateix és Festes.org. Indubtablement.

Jordi Cubillos Jordi Cubillos

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Etiquetes

Més etiquetes