Diumenge de Rams a Elx

Diumenge de Rams

Elx (el Baix Vinalopó)

Els ciutadans d'Elx celebren cada any la festa de Diumenge de Rams amb una gran quantitat de palmes blanques procedents del seu Palmerar, un espai únic de la ciutat que conté més de 240.000 palmeres i que l'any 2.000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Setmana Santa Marinera de València

Setmana Santa marinera

València (València)

Del 27 de març al 5 d'abril de 2026

Durant més de deu dies, els habitants dels Poblats Marítims de València celebren un complex i ric entramat d'actes de Setmana Santa mitjançant els quals reforcen la seva identitat com a barri i expressen la seva ancestral vinculació amb la mar.
Concurs de palma blanca a Elx

Concurs de palma blanca

Elx (el Baix Vinalopó)

28 de març de 2026

Cada any per Setmana Santa, Elx acull la celebració d'un concurs en el que diversos artesans palmers de la ciutat competeixen en l'elaboració d'unes palmes extraordinàries, tan per les seves mides com pel seu treball artístic.
Mercat de palmes i palmons a Elx

Mercat de palmes i palmons

Elx (el Baix Vinalopó)

27 i 28 de març de 2026

Els carrers i places d'Elx s'omplen, el divendres i el dissabte abans del Diumenge de Rams, de parades dels artesans palmers d'aquesta ciutat valenciana, que ofereixen als visitants el bo i millor dels seus obradors, reconeguts internacionalment per la qualitat dels seus productes de palma blanca.
Festa de l'Onso a La Mata de Morella

Festa de l'Onso

La Mata de Morella (els Ports)

28 de març del 2026

Quan comença el bon temps i les neus comencen a desaparèixer, els veïns de La Mata es reuneixen per a gaudir d'una tradició singular, emparentada amb les Festes de l'Ós del Pirineu i que es va recuperar després de 40 anys: l'Onso.
Festa i Processó dels Dolors a Besalú

Festa i Processó dels Dolors

Besalú (la Garrotxa)

27 de març de 2026

L'escenari medieval dels temples, carrers i places de Besalú és el marc incomparable on té lloc, en silenci, la Processó dels Dolors de Besalú, una mostra de la devoció popular local envers la Mare de Déu dels Dolors que conté notables singularitats dins el conjunt de processons catalanes del seu gènere.
Fira del Brunyol de Figueres

Fira del brunyol

Figueres (l'Alt Empordà)

28 de març de 2026

La Fira de Sant Josep de Figueres és una iniciativa que pretén difondre el coneixement dels "brunyols", una dolça i exquisida menja que en el passat havia estat el substitut calòric perfecte per combatre els preceptes quaresmals.
Festa dels Dolors de Mieres

Festa dels Dolors

Mieres (la Garrotxa)

27 de març de 2026

Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina la representació d'una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble.
Mercat del Ram de Vic

Mercat del Ram

Vic (Osona)

27, 28 i 29 de març de 2026

Creat al voltant del tradicional mercat per a la compra de palmes, palmons i llorer per a la celebració del diumenge de Rams que s'instal·la a la porxada Plaça Major, el mercat ha anat ampliant tant la seva ubicació com el seu contingut original fins a esdevenir una veritable fira multisectorial.
Festa de la Mare de Déu dels Dolors a Banyoles

Festa de la Mare de Déu dels Dolors

Banyoles (el Pla de l'Estany)

27 de març de 2026

Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país.
La Vella Quaresma de Reus

La Vella Quaresma

Reus (el Baix Camp)

Fins al 2 d'abril de 2026

Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.

Són protagonistes

Estaferms durant la processó. Foto: Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú

Els Estaferms

Besalú (la Garrotxa)

27 de març de 2026

Totalment vestits de blanc, amb espardenyes de veta, una faixa vermella i un casc de ferro que, a mode d'armadura medieval, els cobreix la cara, els Estaferms de Besalú que participen de la processó del divendres abans de Rams pouen de la tradició de les guàrdies dels comtes medievals catalans.
S'Àvia Corema de Maó

S'Àvia Corema

Maó (Menorca)

Fins al 2 d'abril de 2026

Cada dissabte de Quaresma una geganta anomenada s'Àvia Corema es passeja pels carrers de Maó i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té. D'aquesta manera és com aquest personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar que fa les delícies de petits i grans.

És temps de…

Palmes i palmons

Palmes i palmons

Diverses poblacions

Fins al 29 de març de 2026

Més de 2.000 anys després de l'entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d'arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d'olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.

Els brunyols de l'Empordà

Brunyols de l'Empordà

Diverses poblacions

Fins al 2 d'abril de 2026

A l'Empordà, dels bunyols que s'elaboren i es consumeixen els dies de Quaresma i Setmana Santa en diuen «brunyols». Aquesta petita diferència en el nom no és només una petita variació fonètica si no que respon, en realitat, a una recepta pròpia d'aquest dolç basada en la presència d'una planta aromàtica i medicinal: la matafaluga.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Les postres casolanes

Les postres casolanes

Jaume Fàbrega i Colom

Editorial Efadós

Aquest llibre és un viatge per la memòria dolça dels Països Catalans. Coques, bunyols, cremes,...

Tradición en la modernidad avanzada: la Semana Santa Marinera de Valencia

Tradición en la modernidad avanzada: la Semana Santa Marinera de Valencia

Pedro García Pilán

Museu Valencià d'Etnologia - Diputació de València

Un treball monogràfic sobre la Setmana Santa Marinera elaborat per un doctor en sociologia. Es...

Llegendes i rondalles dels Països Catalans

Llegendes i rondalles dels Països Catalans

Daniel Rangil Brunet

Editorial Efadós

Llegendes i rondalles de bèsties, follets, gegants, tresors, dones encantades, bruixes, dimonis, i...

Articles

Les branches et palmes decorées du dimanche des rameaux en Catalogne

Les branches et palmes decorées du dimanche des rameaux en Catalogne

Joan Amades i Gelats

Presses Universitaires de France

Conservació i vigència del teatre popular: el cas de La Passió

Conservació i vigència del teatre popular: el cas de La Passió

J. Francesc Massip Bonet

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Audio / CD

Setmana Santa

Setmana Santa

Diversos autors

Ajuntament de La Selva del Camp

Aquest disc compacte recull tot el repertori musical que s'interpreta durant la Setmana santa a la...

Sons dels Dolors

Sons dels Dolors

Diversos autors

Congregació dels Dolors

Música de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú.

De Rams a Pasqua

De Rams a Pasqua

Xavier Roviró i Alemany

Grup de Recerca Folklòrica d'Osona

Selecció dels testimonis sonors més destacats al voltant del temps de Setmana Santa i Pasqua....

Què és el que tenim a mà perquè el desgast no sigui absolut? Les festes. Aquest moviment intermedi que trenca la rutina, que trenca la quotidianitat, que trenca la nostra percepció embotada de la realitat, i ens obre a tot un altre món verge i imprevisible

Albert Serra
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Festes.org no només és una de les primeres pàgines sobre cultura popular a Internet, sinó un dels primers portals que compartien contingut (i del bo) a la xarxa. Però Festes.org arriba molt més enllà de la festa, perquè acull sensibilitat, saviesa i coneixement enciclopèdic. Un lloc fantàstic on la imaginació vola i mai saps cap a on.

Víctor Pàmies i Riudor Víctor Pàmies i Riudor

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Fa anys que segueixo Festes.org. És fantàstic poder disposar d'un espai on es reculli i es difongui el nostre patrimoni festiu. Gràcies a vosaltres ens hem animat en família a descobrir en directe festes i celebracions que no coneixíem.

Sandra Paradell Andreu Sandra Paradell Andreu

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Etiquetes

Més etiquetes